La incorporació de les TIC a l'escola

    Després de la classe d'aquesta setamana, en la qual hem hagut d'adoptar els rols del govern, el centre i els professors, he pogut veure més clar, com d'important és el paper de cada un dels implicats en les decisions de la incorporació de les TIC a les escoles.

    Consider de gran importància el fet d'un treball conjunt, d'opinions de cada banda, però sobretot de la implicació dels que realment fan o farien ús d'aquestes TIC.

    El meu grup va haver de fer el rol de govern. Ja només en la xerrada prèvia vàrem tenir les nostres discrepàncies, però pens, que el nostre error principal, com a "govern",  va ser no demanar l'opinió als mestres.

    No es pot partir d'un res, és necessari que es plantejin unes necessitats, uns buits, i que a partir d'aquí es faci feina.

    Amb tot això vull dir, que no s'arregla res donant uns ordenadors o unes pissares electròniques a totes les escoles d'una comunitat. No tots els mestres sabran utilitzar-les, ni quines ventatges tenen, ni per a què serveixen. Serien doblers tudats. Cal primer de tot, veure què és el que esperen els mestres de les TIC, cal formar-los, donar consciència de la importància que tenen en l'actualitat, donar-los un sentit. No serveix de res tenir una cosa que no té sentit per a nosaltres.

    Per això, vull dir, i deixar clar, que no és des d'adalt que s'han de començar a prendre les decisions, és des de ben abaix, des de les necessitats, els interessos, perquè els mestres són els que realment veuen les mancances o les possibilitats que poden tenir els alumnes.

Noves experiènces

El power point?

Crec que mai em pensava que amb el power point es podien fer tantes coses: vincular imatges, posar-ne en moviment, introduir sons...

Després de dues setmanes sense fer pràctica, degut a motius personals, em vaig trobar amb una feina avançada, que ja havia començat a fer la meva companya.

En un primer moment creia que seria molt complicat, perquè eren moltes coses noves, que mai havia vist. Però realment, només és qüestió de que t'ho ensenyin i et mostrin quins són els botons que has de seleccionar i de quina manera fer-ho.

Tot això em replanteja l'utilitat d'aquests assignatura, on esta aprenent tantes coses útils que haguessin estat molt bones a principi de curs, o inclús a una escola, a la qual no t'ensenyen cap d'aquests punts que després a l'universitat t'exigeixen.

Per tant, estram en el discurs de una escola que no està preparada, o que no ens prepara per el món que ens espera en quant a les noves tecnologies.

Ara veig quant d'inútils varen ser les classes de mecanografia quan teníem 12 anys. Veritat és que possiblements les coses en aquell moment no estassin tan avançades com ara, però seguramente hi havia més coses que ens podrien ser d'utilitat.

Ara que ja sabem, més o menys, com utilitzar el power point, el que realment veig difícil és trobar imatges i sons adequats, a més d'una feina de moltes hores.

Però ara sí que li he agafat el gust a fer powers!!

Proves de sons

En la darrera classe de pràctiques vàrem provar un nou programa: l'Audacity. Es tracta d'un programa que ets permet grabar, editar i guardar arixius de so, a més de poder afegir-li distints efectes per modificar el so inicial.

Per jo era tot una nova aventura. Sí que havia grabat la meva veu en un mòbil o en una grabadora de sons, però no les havia modificades, ni havia anat més enllà.

Primer de tot vàrem grabar un so propi. Jo i la meva companya vàrem cantar una canço. Es sentia molt de renou de fons, ja que totes ho vàrem fer al mateix temps. Però, l'Audacity té una opció que permet llevar pràcticament tot el renou que no ens interessa: "efecto, reducción de ruido". Posam Play a la cançó, i després Stop, i ens tornam a dirigir a l'opció "reducción de ruido", per poder acceptar els canvis.
També vàrem tallar la cançó, vàrem adjuntar un so ja existent i el vàrem retallar, adjuntant-lo davant o darrera l'altra so. També els vàrem haver de modificar per poder equilibrar el volum del so de les dues pistes amb la opció: "Amplificar".

Una de les opcions més divertides varen ser: "Cambiar ritmo i Cambiar tono", ja que el ritme i el to de la nostra veu es veien modificats de lent a ràpid, de greu a agut.

Ens va quedar un so una mica extrany, ja que no anàvem cercant una pista que fos agradable o cherent, sinó que cercàvem experimentar amb tot i al màxim.

M'agrada molt aquest programa perquè crec que pot ser molt útil per montar diferentes cançons o audios que em poden servir més envant per fer presentacions o per crear vídeos amb audio, tot i que encara necessit experimentar-lo molt més.

El problema amb que m'he trobat ha estat que ens vàrem enviar l'arxiu per correu i quan l'he volgut obrir al meu ordenador em diu això:

"El sistema ha detectato que ya esta ejecutando otra copia de Audacity.

Ejecutar dos copias de Audacity simultáneamente puede provocar pérdidas de datos o provocar un bloqueo del sistema.

Utilice la opción Nuevo o Abrir en la copia de Audacity que ya está ejecutando apra abrir múltiples proyectos simultáneamente".

Una pena, ja que m'gradaria haver-vos pogut fer escoltar el nostre so.

Fins després!

Què en pensau?

Fa uns dies vaig trobar aquesta fotografia.
He vist sempre el mateix tipus de reacció: oohh! què graciosa! Però que trist.

Està molt relacionada amb les primeres impresions de les classes.

GIMP, a modificar i crear fotografies!

Ja son dos els dijous que hem començat a experimentar amb el Gimp.
Sempre havia tengut intriga de com es feien totes aquestes coses de modificar fotografies, però cada vegada que veia un programa com aquests, amb capes i amb mil botonets amb mil formes, m'assustava i renegava. Acabava sempre utilitzant el Paint i de vegades el Picasa.
Ara és una bona oportunitat per aprendre diverses maneres de modificar una foto.

He de reconèixer que el primer dia vaig estar  bastant perduda. Se m'obrien diverses finestres per acceptar opcions que jo ni veia,  m'apareixien coses sobre la fotografia que jo no havia posat, o pot ser si? No ho sé. Però el darrer dijous ha estat molt més productiu. La meva companya i jo vàrem crear aquesta fotografia:

Com es pot veure ens ha quedat una fotografia bastant bonica. Hem anat fent les coses al seu moment i hem sabut agafar totes les instruccions a l'instant. Estic orgullosa!
Aquesta setmana potser provi de modificar algunes altres fotografies ara que ja sé una mica de com funciona aquest programa!

Vos les ensenyaré!! :)

Seguesc experimentant!

Avui vull experimentar provant amb un vídeo. És el primer pic que ho faig i vull penjar-ne un que m'agrada molt perquè me pareix molt original a la vegada que molt extrany i una mica surrealista, però que em fa molt riure.

A més el penj amb subtítols per si algú no sap que pot dir aquest homonet que balla com un cavall.
Fins aviat!!

PRIMERA SETMANA DE CLASSE

Són les nostres primeres setmanes de classe del nostre darrer curs. Són setmanes amb ganes i amb il·lusió d'acabar un projecte d'estudis que vàrem començar da quatre anys.

Una de les nostres assignatures és aquesta: Mitjans i Recursos Tec. en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge en la P.I. És tracta d'una assigantura que m'agaf amb il·lusió, ja que en món de les TIC ens envolta de per totes les bandes, però també fa por, ja que és un món que no acaba mai.


Les noves tecnologies avancen més aviat del què els nostres ulls ens deixen captar. Quan t'has comprat la darrera versió de qualsevol instrument, ja n'hi ha una altra que es prepara i que està a punt de sortir. 
És un món en el qual, tu mateix ets el que t'has d'encarregar de formar-te, de reciclar-te, de conèixer les novetats. És un procés de pròpia recerca i interés. No tot hem tengut la mateixa oportunitat de tenir una classe d'informàtica a l'escola, o de tenir una assignatura de TIC a l'universitat. En aquest univers de les TIC, cada un arriba allà on vol arribar. El problema o benefici, depèn de qui ho miri, és que estan en el nostre voltant durant tota la nostra rutina: televisions, ordinadors, telèfons mòbils...

Per tant, molts de noltros de vegades ens sentim superats per aquest món, ja que encara que podem creure que sabem molt sobre el tema, sempre tenim altres coses per aprendre.

Aquesta assignatura, vull que em serveixi per seguir formant-me i per seuir tenint aquesta conexió que el món actual ens demana i ens requereix. A perdre la por a no saber fer o no saber per on començar, ja que així com és un món que no atura, té una part posiviva que és que està sempre al nostre abast si nosaltres ens implicam.